Reflexions sobre l'home i la dona

Les funcions reproductores bàsicas de l'esser humà són: inseminar en el que respecte a l'home i engendrar i parir per a la dona. A partir d'aqui, quan el nou esser humà a nascut, la dona el cria i l'alimenta, i l'home va a buscar més dones per inseminar. Però la societat ha anat elaboran petites regles per evitar la superpoblació local o global: una d'elles el matrimoni. Amb aquest invent la dona continua criant i alimentant, però l'home no te tanta llibertat per inseminar altres dones.

Això ho podria desenvolupar més, però no va d'això especificament. La cosa va de la relació home-dona. Més ben dit, la captació.

L'home, en la seva funció bàsica d'inseminar, busca dones i les classifica, anant a parar finalment a mans de la dona que l'ha seleccionat. Perque la dona selecciona l'home que pot ser adient com a pare, per la seva salut, forma fisica, estatus, ètnia, afinitat. Una sèrie de caracteristiques que el fan candidat a inseminar-la i provocar-li l'embaras. Apte o no apte.

L'home, en canvi, te una escala de valors diferent. L'home quan veu una dona, automàticament la classifica en la seva potencialitat de ser inseminada. Jo he establert una escala de valors, que van desde el +5 fins al -5. De 0 a +5 es valora el grau d'apetència envers d'una dona ('a aquesta me la tiraria', 'a aquesta també', etc.), i de 0 a -5 en quan a inapetent és ('a aquesta tia no me la tirava ni borratxo', 'abans un tiu que aquesta tia', etc.). Això mateix podria ser aplicat als homes  per part de les dones, però no és així, de moment.

Versión en español